Potser caldria aclarir que la Maria Vila i el Gerard de Lucas no és que hagin marxat de la pàgina ni que hagi passat res de dolent. Simplement que fa dies que no escriuen i quan tornin a escriure ja la finestra tornarà a activar-se.

Argumentar, dit així, sense més, és un tòpic: com dialogar, com la pau o com la unitat. Ahir vaig llegir alguns comentaris que deien que els espanyols que tenim per aquí com a mínim argumenten i sense insultar. Això és com dir que Hitler ho va fer molt bé perquè construïa uns camps d’extermini perfectes, amb una obra impecable. O que la Gestapo era una policia educada perquè els seus uniformes eren imponents i bellíssims. Què vol dir argumentar? Que uns quants espanyols vinguin a fer el cínic no és argumentar. Que uns quants espanyols vinguin a mentir, a riure’s de l’ocupació i de la sang que aquesta ocupació ha vessat això no és argumentar. Negar l’Holocaust no és argumentar, per brillant que sigui l’orador que ho faci. Voldria deixar clar, però, i perquè no en quedi cap dubte, que els espanyols que aquests darrers dies ens han freqüentat no n’han estat gens, de brillants. Molt arran, tot plegat. Però vet aquí que hi ha un tipus de català que vol fer-se l’exquisit amb arguments com el d'argumentar, i el que fa és el ridícul. És aquesta pedanteria dels llurs mal posats. Per això Catalunya continua sent una província, perquè hi ha molta gent en aquest país que creu que llibertat és que la Falange es manifesti perquè tècnicament és un dret que reconeix la llei, i que el referèndum d'Arenys fou il·legal i per tant una pallassada. Som un país tan sotmès, amb una moral d'esclaus tan profunda, que molta gent de la millor bona fe opera com un autèntic gosset faldiller dels espanyols, sense cap mena de dignitat ni personal ni nacional. Creure que entre un espanyol negacionista i un català normal el que hi ha és un debat, és de persona privada de la capacitat de pensar com un ciutadà lliure. És la previsible tara que tota ocupació genera. Què vol dir argumentar? Que algú vingui a justificar robatoris i assassinats i una història criminal d’ocupació nacional? No, això no és argumentar. Si hi ha gent que vol entretenir-se amb aquesta mena de mentides, és molt lliure de fer-ho. Si algú o alguns volen participar d’aquesta demència són molt lliures de crear la seva pròpia pàgina i d’anar-hi reclutant tarats. Pel que fa a mi tinc altres idees sobre com passar el dia. No vaig crear aquesta pàgina perquè fos l’altaveu de negacionistes i de criminals, de còmplices del terror. I també voldria dir que tampoc no vaig crear salvadorsostres.com perquè fos un fòrum de debat. De cap de les maneres. Aquesta pàgina vaig crear-la per escriure-hi jo i per anar donant oportunitat a joves o no tan joves perquè demostressin el seu talent;  i perquè els lectors ens llegissin. L’opció dels comentaris és una cortesia de les noves tecnologies però de cap manera la meva intenció és entrar en controvèrsia amb ningú ni servir d’espai per a un debat just o injust, ni igualar en rang els articles amb els comentaris. Sempre he pensat, i sempre ho he escrit, que la feina dels escriptors és escriure i la feina dels lectors és llegir. I no. No crec que totes les opinions siguin iguals, ni molt menys respectables, penso que hi ha maneres molt més greus d’insultar que algunes paraules concretes, i per continuar amb el símil dels nazis, que és el que millor escau a tota una sèrie d’espanyols, dir-li assassí o fill de puta a Hitler no és res al costat de negar l’Holocaust amb molt bones paraules. Espero que els catalans ultrafins puguin entendre-ho, això. I que es preguntin si els americans van fer bé d'alliberar Auschwitz o haguessin hagut de deixar que jueus i nazis continuessin debatent a les cambres de gas. Per tant voldria que quedés clar que ni vull que el meu país estigui ocupat per aquesta banda de criminals sanguinaris que són els espanyols ni tinc cap interès a cedir cap tribuna a aquesta insòlita col·lecció de miserables i de bàrbars. Si durant alguns dies he penjat els seus comentaris ha estat per pur interès zoològic, perquè tothom pugui veure la immensa misèria moral que és i representa Espanya. Que alguns catalans hagin trobat gust a jugar amb la caca, ho respecto perfectament, com qualsevol trauma. Però argumentar és una altra cosa. Pel que fa al debat, hi ha moltes pàgines i clubs i programes de ràdio o de tele per debatre. Aquesta pàgina té un nom molt clar i unes altres persones amb uns noms també molt clars que hi escriuen a les columnes de la dreta. No he enganyat mai ningú. Mai no he dit el contrari. De veritat n’hi ha una i només una,  com també he explicat tantes i tantes i tantíssimes vegades. I a partir d’aquí són benvinguts tots els comentaris  que no vinguin a pixar-se i a cagar-se sobre els nostres morts, la nostra història i les nostres esperances. Aquesta pàgina no la vaig crear perquè quatre desgraciats vinguessin a rematar els nostres besavis. Argumentar? Ja els espanyols argumentaran a Núremberg, quan els arribi l’hora, que no trigarà gaire.

Em sembla que no m’equivoco si dic que he estat respectuós i molt generós amb els espanyols que freqüenten aquesta pàgina. Gorka i Aragorn, i un tal Juan més de tant en tant. Han pogut dir el que han volgut, amb el to que han volgut i encara que molt sovint era tot propaganda i mentida, he publicat els seus comentaris. I els he publicat perquè tothom pogués veure l’abast tan limitat de la demagògia ocupant. Els he donat dies, dies i més dies, i els penso donar encara tota aquesta setmana de gràcia perquè ens enviïn tota la demagògia que encara els quedi, però ja a partir de dissabte no publicaré més aquesta mena de comentaris. Primer perquè no m’agraden: són molt pobres, molt raquítics intel·lectualment, de molt poca volada. Sovint, més ofensius que un insult, perquè la poca intel·ligència sempre m’ha semblat pitjor que l’exabrupte. Després perquè el tipus de debat que generen a la pàgina és molt baix: de discutir obvietats no se’n sol treure res, i és molt canasat anar desmentint tòpics, i sobretot tòpics tan tronats. Em sembla que tenim coses més importants a parlar. I també hi ha que Espanya com a tema i com a referència em sembla insignificant. Espanya és una cabra falangista i el Gorka tocant la pianola. Si la cabra es posa malalta, el Gorka pot fer també de cabra i ballar al so d'una música enregistrada. Espanya no és més que això i no cal continuar parlant-ne: de tant en tant es bo que diguin i rediguin el que pensen perquè així tothom pugui saber que al davant només hi tenim un fantasma. Per tant, que els espanyols sàpiguen que tenen d’avui fins divendres per dir el que els sembli, sense limitació d'espai ni de nombre de comentaris, per acabar de treure tota la caspa i tota la producció d’endarreriment espanyol que els quedi, i que a partir de dissabte s’hauran de buscar o bé psiquiatre o bé fer-se de la Falange per canalizar el que duen dins. També poden fer-se socialistes, que és el mateix. O del PP, naturalment. Però això sí, que no desestimin mai la idea de l'electroxoc. En casos tan extrems no crec que ni funcioni, però com a mínim relaxa. I és tota una altra manera de sortir de casa.