|
Dissabte, 16 de maig de 2009
Article de l'AVUI
Imprimir ·
Comentaris (4)
Xiular el rei
| |
Xiular el rei no és llibertat d’expressió. Xiular el rei i l’himne d’un país és una grolleria, una ofensa inacceptable i de molt mala educació. Deixem clar això. Llibertat d’expressió no és xiular ni dir-te fill de puta. I entenc que els espanyols s’emprenyin, i hagués entès que el rei hagués abandonat l’Estadi i que s’hagués suspès la competició. La Marsellesa no es xiula, va amenaçar Sarkozy, i té tota la raó. Televisió Espanyola va fer bé de dissimular la xiulada i l’error ha estat cessar-ne el cap d’esports. L’error va ser que el rei es quedés assegut com si no hagués passat res, i que no s’alcés i que no alcés, alçant-se, la dignitat del seu càrrec. L’error espanyol va ser que aquell partit es jugués, a part de tots els errors protocol·laris que vingueren després, com que un llenyataire dit Puyol s’enfilés com un mico sobre la barana i li acabés donant el cul al rei. Ara bé, el problema és que nosaltres no som espanyols, i que és perfectament lògic, raonable i preciós que mentre la independència no arriba aprofitem cada ocasió per tibar la corda i xiular i menysprear qualsevol dels símbols que simbolitzen la nostra opressió. El problema és que estem ocupats, i que tot i que xiular un rei és efectivament de mala educació, ocupar una nació és molt més maleducat encara, una grolleria molt més inacceptable, i el que el Barça del president Laporta representa és un total rebuig a aquest oprobi ignominiós. A veure si ens fem grans d’una vegada i comencem a parlar clarament d’una vegada. No podem raonar amb codis de província emprenyada i apel·lar a la llibertat d’expressió com si fóssim idiotes, perquè ni som una província, ni estem emprenyats, ni el rei en ell mateix o el seu himne és el que ens molesta. Som una nació, estem ocupats, i el que ens molesta és aquesta ocupació i la seva propaganda simbòlica., Quan Espanya deixi d’ocupar-nos escoltarem himnes i hissarem banderes amb el màxim dels nostres respectes. Mentre això sigui una guerra, i això és una guerra encara que no hi hagi armes enceses, aprofitarem cada argument i cada escletxa i cada esforç i cada gesta fins que siguem lliures i deixin d’amargar-nos constantment la festa.
|
|
Imprimir ·
Comentaris (15)
Divendres, 15 de maig de 2009
Article de l'AVUI
Imprimir ·
Comentaris (14)
Donar la cara
| |
El Mundo va denunciar ahir des del primer minut la censura de Televisió Espanyola a les imatges de la monumental xiulada que va rebre el rei i l’himne d’Espanya. El diari no entrava en cap mena de valoració sobre si trobava oportuna o menyspreable l’esbroncada i simplement relatava el que era notícia. Que la televisió pública espanyola, que té el deure sagrat de mostrar i d’explicar el que passa, va censurar en nom de no se sap ben bé què ni ben bé qui l’opinió que als bascos i als catalans ens mereix Espanya. La sonora opinió que ens mereix Espanya. Bé, El Mundo va denunciar-ho des del primer minut a la seva pàgina web, tal com l’AVUI, que és l’únic diari de Catalunya que ho ha fet, li ha dedicat tota una capçalera a l’afer. El que ha acabat passant és que Televisió Espanyola no ha tingut més remei que cessar fulminantment el seu cap d’esports, perquè el que ahir va passar en aquella tele va ser completament inacceptable en un país democràtic. Quan hi ha un escàndol pots fer dues coses: donar la cara o amagar-te. Donar la cara té els seus riscos, però si ho fas amb enteresa i amb integritat, aconsegueixes imposar la veritat. Amagar-te és més fàcil, com va fer TVE i la majoria dels diaris que no són El Mundo i l’AVUI, però és més fàcil només a primera vista, perquè encabat, com vam veure durant tot el dia d’ahir, si t’amagues gaire a l’hora de la veritat el més probable és que acabis fent el ridícul. Que ningú no tingui cap dubte que ha estat Pedrojota qui ha fet caure el cap d’esports de Televisió Espanyola, Pedrojota fent de periodista, exercint el periodisme. La resta de diaris, llevat de l’AVUI, han fet un tristíssim paper, i haurien de reflexionar-hi. La valentia sempre té el seu premi. No cal ni temeritat: simplement el coratge d’aferrar-te a la teva integritat, a la teva humanitat, i no renunciar-hi. Així Guardiola ha consolidat la màgia i la bellesa, la perfecció de la intel·ligència. Així Laporta és ja avui el millor president de tota la nostra història. Així les rates escampen, avergonyides de llur condició tan baixa.
|
|
Imprimir ·
Comentaris (6)
Com ens informem (article de Pere Panyella)
| |
Quina gran sorpresa es debien endur David Madí i Artur Mas quan el darrer baròmetre del centre d'estudis d'opinió revelava que el 9,5% dels catalans creuen que encara mana CiU. Una pregunta interessant hauria estat saber si aquest 10% de catalans creien que Jordi Pujol seguia sent el president o si ara ho era Artur Mas.
Ara bé (que vol dir moro), tenint en compte la sobrerepresentació de votants del PSC entre els enquestats (un 29% ho eren quan només un 26% els va votar) i la infrarepresentació dels votants de CiU (que eren un 23% quan van tenir el 31% dels vots) no estranya que després surtin coses rares. Però el resultat podria ser encara pitjor, el 58% dels enquestats diuen que miren les notícies a TV3, però això a la Catalunya real és impossible, TV3 té una audiència similar a la de les cadenes espanyoles amb seu a Madrid, i totes juntes sumen molt més audiència que "la nostra". Si amb un 58% de tele-espectadors de TV3 surt un 10% de persones que després de 6 anys de tripartit creu que encara mana CiU, no vull imaginar què passaria amb un 20% de televidents d'Antena 3, TVE1 o Telecinco. És la coneguda teoria de la tele, popularitzada per Jordi Sánchez, que diu que l'abstenció és tan alta a les eleccions al Parlament perquè el 80% dels catalans miren canals de tele madrilenys que no informen de les eleccions catalanes i per tant consideren innecessari anar a votar.
Té alguna mena de sentit fer debats estèrils a la tele i campanyes inacabables si el missatge no arriba al votant? És possible construir un espai català de comunicació com intenta el conseller Tresserras i deixar d'estar literalment envaits pels mitjans madrilenys? El que està clar és que TV3 és la joia de la corona i té una gran influència sobre els pocs individus que estem preocupats per la política catalana. No és estrany que es repeteixen periòdicament les batalles per si s'han de fer blocs electorals o no. |
|
Imprimir ·
Afegir comentari
|
