|
No només de Portishead i de Rufus Wainwright viu l'home. Hi ha vida més enllà:
- Gent fantàstica: Grande-Marlaska que regalen el seu nou àlbum "El Momento De Hacer", amb cançons esplèndides com "Caza Menor" i "Grant" (aquesta última memorable i emocionant), gratis a:
http://www.superjuez.com/audio.html
"Després de donar-se a conèixer com Garzón, nom que es van veure forçats a abandonar per evitar un conflicte legal amb el jutge d’idèntic nom, Roberto Herreros, Pepo Márquez i Malela Durán s’han transformat en Grande-Marlaska, projecte que, malgrat el canvi de titularitat, segueix capficat en aplicar les lliçons de McCarthy a l’indie nacional per a patentar un model de pop polític cantat en castellà. A això es dedica el trio madrileny al disc “El Momento De Hacer”, àlbum que, a més de colar-se en totes les llistes del millor de 2007, reviu la flama de The Feelies i Beat Happening amb una dotzena de cançons que combinen a la perfecció la desimboltura melòdica i la profunditat lírica." (web Primavera)
- Clàssics: Public Enemy.
"Ara que tot just es compleixen dues dècades des-de l’aparició de “It Takes A Nation Of Millions To Hold Us Back”, pedra angular del hip hop i àlbum que va catapultar a Public Enemy a la primera divisió de la consciència política i social, la banda liderada per Chuck D i Flavor Flav s’endinsa al túnel del temps per a recuperar la seva obra més celebre i interpretar-la de principi a fi. Apocalíptic, innovador i amb el punt de mira apuntant a, entre d’altres moltes coses, la desinformació dels mitjans de comunicació i la manipulació de l’FBI, el segon àlbum dels de Nova York va dibuixar un nou escenari per a la cultura afroamericana i va situar e llistó a una alçada que, encara avui, segueix sent inabastable. De De “Countdown To Armaggedon” a “Rebel Without A Pause” passant per “Bring The Noise” i “Don’t Believe The Hype”, “It Takes A Nation Of Millions To Hold Us Back” serà l’irrepetible protagonista d’una nit igualment irrepetible". (web Primavera)
- Per ballar: Sonics.
"No, no és cap exageració: la història del punk i per extensió, la de gran part de la música popular recent, no tindria cap sentit sense The Sonics. Van ser ells el que van arrossegar pel terra el rock and roll, van forçar al màxim les connexions amb el soul i van multiplicar la intensitat arribant, fins i tot, a empaperar completament un estudi de gravació amb cartrons per a sonar més hermètics i poderosos. Oficialment reconeguts com els padrins del garatge, Gerry Roslie, Andy Parypa, Larry Parypa, Bob Bennett i Rob Lind van trencar la baralla dels seixanta amb “The Witch” i “Psycho”, dos singles d’impacte directe on les guitarres saturades i la hiperbòlica interpretació de Roslie assentaven les primeres bases del què, una dècada més tard, es coneixeria com a punk. Apadrinats per Buck Ormsby, baixista de The Wailers, els de Tacoma van gravar tres discos entre 1965 i 1967 i just quan el seu so començava a agafar matisos psicodèlics, la banda es va desfer. Més tard, a finals dels setanta, Gerry Roslie va protagonitzar un intent de retorn reformant la banda i gravant un nou disc, però han hagut de passar més de quatre dècades per a que els nordamericans hagin decidit reunir-se de nou per oferir una petita gira que, després d’estrenar-se el passat mes de novembre a Nova York, arriba a l’Estrella Damm Primavera Sound a la que serà la seva primera actuació a l’Europa Continental." (web Primavera)
- Esbojarrats: Devo
"Quasi tres dècades han passat des-de l’aparició de “Q: Are We Not Men? A: We Are Devo!” (78) i parlar de Devo segueix sent, a dia d’avui, parlar d’una de les anomalies més influents i a la vegada desconegudes de la música popular nordamericana. Pop protoelectrònic aplicat a la new wave, excentricitat a carretades i una personalitat capaç d’imposar-se a la de companys de quinta com The Dead Boys i Pere Ubu van ser les característiques bàsiques d’una banda que va captivar a Brian Eno, enamorar a David Bowie i va exposar tota la seva raresa a treballs com “Duty Now For The Future” (79) i “Freedom Of Choice” (80). Ignorats durant bona part de la dècada dels vuitanta i reivindicats als noranta per bandes com Nirvana i Soundgarden, Mark Mothersbaugh i Jerry Casale van anar deslligant-se del grup per a limitar-se a gravar música per a videojocs i programes de televisió o provar fortuna en solitari. Malgrat que el seu últim àlbum d’estudi es remunta a 1996, qualsevol excusa es bona per llençar-se de nou a la carretera i enfundar-se un cop més aquells vestits grocs incrustats a l’imaginari del pop". (web Primavera)
- Bèsties sagrades: Enrique Morente i Largatija Nick.
"Si hi ha un disc capaç d'il·lustrar i definir el què ha suposat per la música els continus transvasaments estilístics i els espais de diàleg entre gèneres aparentment irreconciliables, aquest és "Omega", ,un àlbum que va trencar el cèrcol tradicional del flamenc per a materialitzar la trobada entre Enrique Morente, un dels més grans i inquiets cantaores de la història, i ens granadins Lagartia Nick, banda amb la què Antonio Arias va emfatitzar la cruesa del discurs després del seu pas per 091. Publicat originalment al 1996, tot a "Omega" segueix sonant nou i excitant: els quejíos samplejats, les denses capes de feedback, aquella guitarra aproximant-se als cims de l'electricitat, la veu de Morente estripant l'imaginari poètic de Lorca...
Molt abans que Los Planetas decidissin apropiar-se de l'ADN del flamenc, Morente i Lagartija Nick ja van idear un lloc comú insòlit entre noise i cante jondo que, gravat un any abans del centenari de Lorca, se serveix dels versos de "Poeta en Nueva York" i del cançoner de Leonard Cohen per a estendre un pont cap a la història. Ara, coincidint amb la reedició en format digital del disc (disponible a www.morenteormega.com), Morente i Lagartija Nick tornen a la carretera per a desgranar en directe les claus d'un disc que va canviar per complet la manera d'entendre la tradició. Per si fos poc, la nova reedició incorpora, a més de totes les cançons originals en versió remasteritzada, una nova peça en la qual els novayorquesos Sonic Youth cubreixen l'esquena al cantaor granadí". (web Primavera)
- Clàssics indies: Stephen Malkmus (Pavement), Sebadoh i Dinosaur Jr (el mini Neil Young indie), Cat Power, Shellac (Steve Albini).
- Noves sensacions: Animal Collective.
"Coronats com els grans triomfadors de la passada temporada gràcies a “Strawberry Jam”, àlbum que ha aconseguit atrapar l’essència d’experimentació més inquieta i posar-la al servei del pop, el grup de Nova York Animal Collective tornen a l’Estrella Damm Primavera Sound per demostrar per que són una de les bandes més esbojarrades, imprevisibles, valentes i, sobre tot, interessants que es puguin escoltar avui dia. En creixement constant i només dos anys després del magnific “Feels”, el quartet format per Avey Tare, Panda Bear, Deakin, Geologist ha tornat a superar-se donant forma a un disc que, de fet, no és més que la conseqüència lògica d’una carrera plena de revolts, excursions en companyia de Black Dice i sucosos transvasaments entre electrònica, krautrock, dub, ritmes ancestrals i pop cristal·lí". (web Primavera)
Gratis a:
http://ubl.artistdirect.com/nad/free_mp3s/0,,2,00.html |
