Tal com a Israel no hi ha cap mur, sinó simplement un "biombo", al món no hi ha canvi climàtic sinó que estem en un cicle com un altre: ben igual que la menstruació. Fins a tal punt s'assembla el cicle climàtic a la menstruació que es diuen les mateixes tonteries per fer-ne propaganda. I la retòrica catastrofista dels ecologistes és molt similar a la propaganda naïf que es fa servir per vendre compreses: "A qué huelen las nubes?", "A qué huelen las cosas que no huelen a nada". Bé, no hi ha gaire diferència entre aquestes imbecil·litats i les que diuen els profetes del canvi climàtic, tan segurs de ser la consciència del món i tan analfabets. És bastant penós veure tot aquesta superstició elevada a protociència, és bastant penós que les teories de quatre il·luminats gens coneguts de moment per res que hagin fet en favor dels interessos de la Humanitat; és molt fort que en ple segle XXI encara el nivell sigui aquest, i encara la massa reaccioni amb tant seguidisme i amb tanta burrície davant del primer pelut que diu alguna cosa.

Que no, que no hi ha canvi climàtic. Que el clima té els seus cicles, com les dones.

Fer aparèixer l'home i el progrés de l'home com l'enemic o el destructor o l'assassí del planeta és absurd, i la vella teoria que hem de respectar el planeta és d'home de les coves. L'home ha de domesticar el planeta, com sempre ha fet, i fer jardins i cases, autopistes, avions, jaquetes d'Armani, iPods, etcètera. L'home que ha creat molta més bellesa que la Natura, i si la natura ens va donar la vaca l'home ha sabut fer els callos i passar l'entrecot per la paella. L'home, el poder de l'home, el talent de l'home, l'emoció del poder de l'home.

Que no, que no hi ha canvi climàtic. És un cicle -com la regla. Que li posin un tàmpax.