12.10.06
Conversa divertida, aquesta matinada, amb un votant del partit dels Ciutadants. El Mediterráneo està ple d'apàtrides i ciutadans del món. I la matinada és ideal per discutir: s’aguanta tot, un es torna tolerant i divertit. El pes que a còpia de gin tònics agafen les pròpies penes empenyen a la misericòrdia, i ets capaç de comprendre qualsevol cosa. És veritat que hi ha gent que, quan beu, es torna agressiva i pot acabar a cops de puny: són els egoistes recalcitrants que no beuen pensant en la felicitat dels altres sinó només en la seva.  I bé, el votant en qüestió només era un noi equivocat, net d’urc i de ràbia. Em deia que està preocupat perquè quan va a Madrid s’adona que té un castellà pobre. De tant en tant es veu que se li escapen catalanades, o, de sobte, s‘adona que no sap com es diu una paraula en castellà. Benvingut al club, li vaig dir: a mi em passa el mateix però amb el català, oi que fot? Vam estar d’acord que és una merda no poder parlar una llengua depurada i com déu mana. Tot seguit em va voler posar un exemple: “Ayer le dije a un amigo: “Ei, tio! No me sacsegis!” Portava un dia buscant l’equivalent castellà al verb sacsejar i no li sortia. Estava desesperat. I rapidament li vaig dir: “No me zarandees”.  Però no vaig notar en ell cap admiració pel meu bilingüisme. Ni va deixar de dir-me nacionalista.