Una forma barata de demagògia consisteix a dividir el món en dues meitats i negar a l'altre la capacitat d'estimar. Una altra forma barata de demagògia consisteix a menysprear sistemàticament tot allò que l'altre estima només perquè a tu no t'agrada o no ho coneixes. Una tercera forma barata de demagògia consisteix a exaltar el teu món molt per damunt del seu valor i rebaixar el dels altres més del que es mereix, per inseguretat o por. Hi ha una quarta forma de demagògia, barateta també, que consisteix a fer servir la literatura per exhibir el teu gran cor, el teu refinament, la teva valentia o fins i tot la teva bona educació; vaja, per donar lliçons de moral als altres, com un vell eclesiàstic, aprofitant-te del candor de la gent. Els escriptors amb vocació de polemista hem de mirar sempre de no excedir-nos a l'hora d'utilitzar la demagògia. La literatura no pot ser el teu castell; el teu castell has de ser tu i la literatura ha de ser el teu emissari. L'emissari ha d'intentar persuadir, agradar, donar esperança. Per sortir-se amb la seva, de vegades ha d'utilitzar la demagògia i la força, naturalment. Però si s'excedeix,  tard o d'hora acabarà penjat dels collons i després ignorat, com un Mussolini. No és veritat que la literatura se sostingui sobre ella mateixa ni que sigui una arma defensiva: L'art se sosté sobre l'amor a la vida, i això vol dir que ha de servir no només per millorar la teva vida sinó també la dels altres. Quan només està al servei de les teves ficcions i el teu castell, és quan acabes creient que el granet que t'ha sortit a la cara era el tema important de la conversa. Dit més clarament, que no servia per deixar de dir, potser, coses més gruixudes.