La crisi, la crisi, tothom parla de la crisi amb aquella angúnia que, fa molts anys, envaia els pobles de muntanya quan algú cridava que venia el llop. Doncs fa bé la gent d’estar espantada perquè em temo que no ve pas només una crisi, sinó que en vénen dues. A saber, d’una banda hi ha la crisi financera, que és d’abast mundial i que és producte de la desestabilització del dòlar, i de l’altre hi ha la crisi de la construcció, que és un problema particular espanyol i que ja veurem com resoldrem perquè toca la base del nostre sistema de creixement. La forta davallada en la venda de pisos d’aquest 2007 no és només conseqüència, com sovint es diu, la desacceleració econòmica general. El desinflament mundial hi contribueix, però la crisi de la construcció té vida pròpia i es veia venir des de feia anys. ¿O és que algú es pensava que el preu d’aquestes caixes de pets que els promotors en diuen pisos podia anar creixent fins a l’infinit, o és que algú es pensava que el parc d’habitatges es podia anar ampliant indefinidament? Les crisis tenen, en el sistema capitalista, una funció purificadora, serveixen per rebaixar els nivells de fum que genera el diner. Aquí els nivells de fum són escandalosos. La quantitat de gent que ha fet diners sense fotre brot, excessiva. En caurà una de bona. Jo de vostès em posaria a cobert i, si fos polític, miraria d’organitzar el futur sobre la base de l’esforç i la intel•ligència.