Gol Sud, segona Graderia (La crònica de l'Almirall Capdevila)

Salvador Sostres

Dilluns, 21 de maig de 2007

Els cracs n’han fet sis

Mira, Sostres, resulta que el fatxa del cunyat del Laporta, aquest personatge soterrani de Laietana, de tuf de resclosit, groc pàl·lid com el color de la por, com la llarga nit que el nostre poble va viure quan els seus manaven, resulta que ara aquest subjecte ha de ser l’artífex de la testosterona revinguda. No fotem!

On convidaries a sopar el capità del Barça? Segur que la llista de llocs que et venen al cap (o al pap) seria tan llarga com selecte. Doncs saps on el personatge me’ls va dur? Al Melton, noi, al Melton! La pasta la fan bona, això si, però l’ànima et cau als peus quan t’adones que la carta de vins és la del dia de la inauguració, i que et pots divorciar i reconciliar entre els antipasti i la pasta pròpiament dita. Pur cartró pedra, el Melton. Retrata, però, el personatge.

I la victòria, que ens ha distret durant un parell d’hores de mirar-nos de reüll el Madrid, com ans solíem. Deien a la ràdio que no en fèiem sis a domicili des de temps que en Xarli estava a la banqueta i que aquell resultat li va salvar el cul. Com aleshores, Sostres, una bonica victòria que fa respirar tranquila la banqueta, i com aleshores vigilant com li va al Madrid, i pregant que el Saragossa (que no li importa ni una caca) no s’arrugui al Bernabeu.

I jo que em pensava que allò era una època superada! I jo que m’havia cregut allò del cicle virtuós, allò de la gestió seriosa, programació, un home una tasca, rigor, powerpoint... i ara resulta que el cuñao, un sense càrrec com el germà de l’Alfonso Guerra, hagi de remenar des del Melton per a que ara resulti que tornem amb força... i potser massa tard. Quin baf de nuñisme!

Potser no hauria calgut tornar avui amb força, potser millor ens hauria anat si no haguessin marxat amb aquella desídia.

I dissabte, el Getafe. Ja et diré.

Joan Capdevila i Esteve