L'aile ou la cuise?

Otger Miralles

Dimecres, 8 d'agost de 2012

  Quan un és observador, és observador per tot. Començant per un mateix que és el més fàcil. Però com que els estímuls més fascinants son els exteriors, et dediques amb entusiasme a analitzar com t’influeixen i en quina mida. Per exemple: a la transcendental pregunta de que prefereixes, pit o cuixa?.

  A l’edat de catorze  anys ho tenia clar, per a mi sempre pit i a poder ser exuberant. Podria justificar-ho amb un complexa edípic mal resolt, o a la barroera influencia dels Play-Boy que corrien de sotamà entre la meva colla. Qui l’embrutava, el pagava i era exclòs de la informació. Després a la Massana descobrí el cos al natural i em vaig tornar més normal. Però que consti que la mamella seguia sent la mamella.

  En començar a ser adult vaig canviar de gust. Aleshores, potser per l’influencia del matrimoni, em fixava més en els culs. Uns bonics malucs, unes natges oscil·lants en caminar, reminiscències fructícoles i un cert canibalisme soterrat. També que ja tenia una edat i anava més al gra. I entre regatera i regatera, el priapisme que em tenia dominat en aquella etapa de vida, em feia escollir el que creia la drecera correcte. No sempre encertat, tot s’ha de dir.

  Després d’unes quantes decepcions, i convençut que ni basaments ni frontispicis eren el més important, em vaig dedicar a contemplar les columnes. Com a artista assenyat, l’observança i classificació en els diversos ordes clàssics d’unes boniques cames de dona ara ja em motivaven prou. Prou per a seguir delitant-me en el conjunt de l’obra, de dalt a baix i viceversa. No s’han d’oblidar els hàbits consolidats.

  Superada ja la lubricitat de la joventut i els neguits de coneixença de dona, més per l’assiduïtat de l’exercici que per la manca d’interès, he descobert en mi la faceta d’esteta. Que al costat del local tinc un gimnàs municipal amb piscina olímpica on acudeixen cada tarda ratetes de quinze/disset anys i gatetes de trenta. I veure-les sortir totes mullades i despentinades... que maravilha! Que cosa linda...

  I se me’n fot el que penseu de mi, no m’interessa gens. Que en un món sense moral i sense ètica, l’única cosa que ens queda és l’estètica. I la bellesa te les cames boniques... Ja sigui en shorts o mini, aquest és un estiu formidable per l’amant de la bellesa.

( L’economia? Crisis? What crisis? Connais pas!)

Il·lustració: L’escena del sofà, correctament interpretada.