Benvinguda primavera

Manel Berga i Alegre

Dimarts, 17 d'abril de 2012

Ja fa uns dies que la primavera s'ha imposat de manera franca, indiscutible. Primer va ser una pujada de la temperatura, després algunes pluges i ara aquests dies on no se sap ben bé si plou, fa sol o ambdues coses. No sé què és pitjor: si tornar a casa encegat per la llum de la tarda tot traginant el paraigües o que et caci desprevingut un d'aquests núvols tan juganers i malparits. El paraigües és un dels darrers símbols sexuals que podem exhibir sense patir, una provocació necessària en una època de l'any tan eminentment femenina. Femenina en el pitjor sentit del terme, que naturalment és el que més ens agrada i ens atreu: el joc d'ara t'ensenyo el sol i ara te l'amago, ara et ruixo i ara et torro. Parlant del sol, els dies cada cop es fan més llargs i les terrasses dels bars s'omplen de gent d'aquesta que creu que la coca-cola és un aperitiu i que segueix parlant un any més –i en van quatre- de la crisis. En parlen tant que ni ells deuen recordar-ne exactament el significat però tant se val ja que insisteixo, prenen coca-cola com a aperitiu. Hi ha una relació diàfana entre beguda i pensament: l’Europa del segle passat es fa esquerdar entre glop i glop d’aquell vi negre tan aspre dels feixistes italians mentre les cerveseries alemanyes s’omplien per escoltar oradors encegats d’ira i esperança. El resultat va ser nefast però ara el meu dubte és què en sortirà de tanta beguda ensucrada i light. Res de bo, per descomptat. Com sempre, han florit les roselles, ja és primavera a El Corte Inglés i la senyora Rahola ha fet el seu article anual contra el zoo de la Feria de Abril.

Primavera d’aquest any, benvinguda siguis.